És important el valor de la pressió intraocular per a una decisió terapèutica en el Glaucoma?

  • Recentment ha aparegut un sistema que permet detectar les variacions de pressió intraocular al llarg de 24 hores, “corba tensional”. El dispositiu és interessant, llàstima que arriba una mica tard. En el moment actual tenim mètodes diagnòstics més selectius que deixen el valor de la pressió en un segon pla.

Sabem que el glaucoma és una neuropatia òptica progressiva, la seva etiologia és multifactorial i on el valor de la pressió intraocular (PIO), és un factor important encara que la repercussió en els danys que pot generar són molt variables en cada persona. Per aquest motiu més que analitzar la PIO, el que fem és estudiar les conseqüències de la PIO sobre les fibres nervioses de la retina y el Nervi Òptic (NO) , veritable causa de la pèrdua de visió en el glaucoma.

En la majoria de pacients amb glaucoma, l’objectiu principal del tractament és baixar la PIO, per evitar així el dany del NO. Tots tenim una pressió intraocular que es mou dins d’uns límits:  uns mínims per donar to a l’ull i, uns màxims que per sobre d’ells, es produeix la compressió dels petits capil·lars de l’interior de l’ull, especialment els del NO, no arriba la sang correctament als teixits i es produeix isquèmia i mort cel·lular. Els límits de pressió intraocular varien en cada cas i per estadística sabem que oscil·len entre 14 i 20 mm Hg, essent 16 mm Hg el valor més freqüent en la població normal.

Fins fa poc únicament disposàvem del valor de la PIO per detectar aquells pacients amb glaucoma (amb dany en els teixits) abans que s’adonessin de la pèrdua de visió o per avaluar l’efecte del tractament administrat. Posteriorment va aparèixer la campimetria i ens va ajudar a establir el diagnòstic una mica més precoçment i a entendre millor què passava en la malaltia glaucomatosa.
Un dels aspectes més rellevants era saber per què alguns pacients amb tractaments que aconseguien valors de PIO dins de la normalitat continuaven progressant, continuaven perdent visió. Se suposava que eren pacients més sensibles a pressions que, per a la mitjana de la població eren normals, però que per a ells podia actuar com si fos massa elevada, és el que coneixem com glaucomes normotensionals. Una altra explicació seria aquells pacients que durant el dia podien tenir valors de PIO normals i durant la nit es produïa una elevació que danyava el NO i que no es detectava perquè no es realitzava la presa de la PIO en aquest horari.

Quan únicament disposàvem del valor de la PIO per establir el diagnòstic i el tractament, tots sospiràvem per un sistema que pogués detectar aquests canvis de la PIO al llarg de 24 hores, la corba tensional. Tanmateix, ara que disposem de nous sistemes d’anàlisi de les fibres nervioses, ja no és tan imprescindible. Podem veure amb gran precisió les fibres danyades i, sobretot, la seva evolució respecte al tractament instaurat.
En aquest article pretenem contestar a alguns pacients que ens han preguntat sobre el paper de la “corba tensional” i la resposta és que arriba una mica tard. El sistema d’anàlisi no és senzill, està subjecte a variacions, té un cost elevat i no aporta dades que siguin massa rellevants. Pensem que és més important analitzar l’estat de les fibres nervioses de la retina i el NO que és on es produeix el dany glaucomatoso, encara que sigui conseqüència de la PIO. En un pacient amb un valor de PIO de 17 mm Hg, que entraria dins de la normalitat, si l’alteració de les fibres nervioses avança, sabem que cal baixar encara més la PIO i buscar alguna altra causa que ocasioni el dany neurològic, com alteracions vasculars, diabetis o pics d’hipotensió arterial.

El valor de la PIO és interessant conèixer-lo i buscar el nivell òptim per a aquella persona, el que denominem “valor diana de la PIO” pitjor. El més important és quantificar com influeix aquesta PIO en l’ull d’aquesta persona i per a això necessitem d’altres tecnologies com l’analitzador de fibres nervioses (GDx) o els tomògrafs (OCT) de fibres ganglionars en màcula i del cap del NO.
En la nostra Unitat de Glaucoma fa temps que hem apostat per aquests sistemes diagnòstics i hem constatat els avantatges referits en la literatura especialitzada, diagnòstic precoç del glaucoma i millor seguiment dels pacients, fent menys necessària la corba tensional.

Análisi tomogràfic

Análisi tomogràfic

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s